Toti es articles

Çò que Val d'Aran by UTMB nse a ensenhat sus eth programari de mission critica

Publicat Sep 14, 20224 min de lectura
  • MeteoTrail
  • Montanha
Çò que Val d'Aran by UTMB nse a ensenhat sus eth programari de mission critica

Idèes clau

  • Quan eth programari sosten decisions de seguretat que non se pòden desfar, non detectar un risc reau ei fòrça pejor qu'ua faussa alarma ocasionau — e açò càmbie com dissenhes es alèrtas.
  • Pòdes assajar e apondre redondància, mès non pòdes simular deth tot un eveniment en dirècte: impòrte mès era resiliéncia qu'era prediccion perfècta.
  • Trabalhar damb un client de mission critica mos cambièc de manèra permanenta era gàrdia, eth tractament de dàdes e era prudéncia per defècte coma enginhèrs.

En març, escriuérem per qué comencèrem MeteoTrail. En junh, com lo construírem. Aguest article ei diferent: parla mens d'arquitectura e mès d'ua causa que mos calèc ua temporada sancèra entà compréner de vertat. Val d'Aran by UTMB estèc eth nòste prumèr client on eth programari qu'am hèt non solet informa era gent, senon que sosten decisions que non se pòden desfar: se ua etapa comence a temps, se un tram se desvia, se se retiren corredors d'ua crèsta abans que arribe ua tempèsta. Passar ua temporada de corsa sancèra damb un client atau mos cambièc era manèra de pensar era enginhariá, e non a arren a veir damb frameworks o infrastructura.

1. Quan eth programari sosten ua decision que non se pòt desfar

Era màger part des fracasses de programari se pòden arrengar. Se publica un error, quauquarrés se planh, lo corriges, aprenes e contunhes. Ei eth ritme damb eth quau bastim quasi toti es nòstes costums, e ei sanitós, fins que çò que bastisses dèishe d'èster ua aisina que era gent consulta e vie a èster çò qu'ei devath ua decision presa en temps reau, en terren expausat, sense cap manèra de tornar endarrèr. Eth director dera corsa de Val d'Aran by UTMB mos ac didec un còp de manèra simpla: eth non pòt contrarotlar eth temps, mès a de préner decisions a partir d'eth, e eth nòste trabalh non èra balhar-li un dashboard polit, senon d'èster pro fisables entà sostier aquera decision. Quan açò cale de vertat, era pregunta que te hès sus cada foncionalitat càmbie. Dèishe d'èster "açò foncione?" e vie a èster "qué se passe se açò falhe, ara madeish, damb quauqu'un en ua crèsta dessús deth bòsc?".

2. Faussas alarmas contra avisi que manquen

Era màger part deth pensament de produit optimize contra eth harum-harum. Ajustes es alèrtas entà que sigan discrètas, pr'amor qu'es usatgèrs dèishen de har cas a qui crie lop tròp de còps, e cada faus positiu erosione era fisança en pròxim avís reau. Aciu mos calec desaprénguer bona part d'aqueth instint. En ua corsa d'ultra trail en dirècte, non detectar un risc reau de lamps non ei un error simetric respècte a mandar ua alerta de mès: ei categoricament pejor. Atau qu'ei que cambièrem com pensam es lindars: quan es condicions d'un checkpoint, es previsions a 48 òras e 7 dies, o es dàdes de lamps en temps reau s'apròchen d'un limit de risc, preferim mostrar-lo e que eth director de corsa e eth meteoròleg contractat ac valòren damb tot eth contèxte, abans de suprimir-lo en silenci entà qu'era interfàcia demore neta. Pecar de prudents de quan en quan ei un còst qu'assumim. Que manque un avís pendent un eveniment damb corredors ja en circuit non ei un còst: ei exactament era falha que tot eth sistèma existís entà evitar.

3. Non pòdes provar-lo deth tot entath dia dera corsa

Pòdes hèr pròves de carga ena infraestructura. Pòdes assajar es flux de checkpoint, hèr simulacres damb era organizacion abans der eveniment, e repassar qué se passe quan es alèrtas oficialas de diferents país non coincidissen entre eres, o quan ua hònt de dàdes demore vielha exactament quan mès cau. Çò que non pòdes hèr ei recrear ua tempèsta reau que trauèsse un pòrt de montanha damb centenats de corredors ja entrats en un tram deth percors e un meteoròleg escriuent un informe manuau devath pression de vertat. Deishèrem de córrer darrèr era illusion d'ua certitud totau abans dera corsa e comencèrem a bastir entara resiliéncia: hònts de dàdes per capas entà que cap non sigue un solet punt de falha, un override manuau que sèmpre permet ath meteoròleg uman publicar un informe que prevau sus quinsevolha causa automatica, e èster onèstis damb er equipa organizadora, abans deth tret de sortida, sus çò qu'aviam provat de vertat e çò que passarie per prumèr còp de vertat.

4. Çò que cambièc en com bastim

En concrèt, açò ei çò que mos deishèc ua temporada atau:

  • Tractam explicitament es dàdes que non coincidissen o que demoren vielhas, en lòc de causir ua hònt en silenci e hidar-mos que sigue era corrècta.
  • Pendent eth cap de setmana reau der eveniment, quauquarrés der estudi ei localizable e guardant es panèus en temps reau, non repassant logs londeman ath maitin.
  • Tot çò relacionat damb alertas partís d'un valor conservador per defècte e se relaxe dempús, jamès ath contrari.
  • Eth backoffice deth meteoròleg contractat non ei jamès un extra: ei er override manuau que sèmpre ei dessús der automatic.
  • Hèm un debrief dempús de cada eveniment coma se harie dempús d'un incident en quinsevolh aute lòc, aja passat quauquarren o non.

Arren d'açò apareish en un changelog. Non ei ua foncionalitat dera quau posques hèr ua captura de pantalha. Mès ei çò que vertadèrament cambièc dempús d'aguesta prumèra temporada compdèra damb Val d'Aran by UTMB, e ei coma pensam per defècte quinsevolha aisina nòsta que acabe devath era decision reau de quauqu'un. Era responsabilitat pesa mès de çò qu'esperàvam ath principi. Tanben mos hec melhors en açò.