Al febrer de 2021 vaig fer oficial una cosa que ja feia més d'un any que era certa: havia deixat de ser algú que programava coses pel seu compte per convertir-me en algú que dirigia un estudi. Maladeta Studio va començar com un nom posat a una feina que ja existia, i es va convertir en alguna cosa amb una identitat més clara: creem software a mida multiplataforma per solucionar problemes reals, amb seu a la Val d'Aran, al Pirineu català. Aquesta entrada tracta de per què aquella decisió tenia sentit: el moment, el lloc, i el que sabíem —i el que no— quan vam començar.
1. Per què aquí, per què ara
La part del 'per què ara' és fàcil de respondre amb honestedat: no va ser un moment concret. Al desembre de 2019 havia creat GuidAran, una app guia turística de la Val d'Aran, com a projecte freelance: sense estudi, sense equip, només jo intentant resoldre un problema concret per a un lloc concret. Aquest projecte és la prehistòria de Maladeta Studio: em va ensenyar que aquí hi havia demanda real de software a mida, fet per algú que entengués la vall i no per una plantilla genèrica. A principis de 2021, aquest patró s'havia repetit prou com perquè posar-hi nom i estructura deixés de ser opcional.
La part del 'per què aquí' és menys òbvia, i és la que encara em segueixo plantejant. La Val d'Aran no és cap pol tecnològic. És una vall d'uns deu mil habitants, tancada per muntanyes per tres costats, on es parla aranès junt amb el català i el castellà, i on la ciutat gran més propera és a un parell d'hores en cotxe —més a l'hivern, quan els ports es compliquen. Ningú munta una empresa de software aquí per defecte. Nosaltres ho vam fer a propòsit.
2. Apostar per una vall
Tenir la seu a la Val d'Aran en lloc de a Barcelona o Madrid és una renúncia, i prefereixo ser honest en comptes de vendre-ho com una tria d'estil de vida sense cost. La borsa de talent local és petita: si necessitem contractar, o convencem algú de mudar-se aquí, o construïm relacions que funcionin bé en remot. El tracte amb clients sovint significa agafar el cotxe, no anar caminant a un cafè. I quan expliques a algú de fora a què et dediques, els primers cinc minuts se'n van explicant on és exactament la Val d'Aran.
Res d'això pesava més que les raons per quedar-nos. Els nostres clients tampoc no són a la vall, en la seva majoria: la feina és remota per naturalesa, així que la ubicació de l'oficina no canvia com lliurem el software. El que sí que canvia és el que entenem. La mobilitat en espais naturals, el turisme sostenible, la gestió meteorològica en terreny de muntanya, la gestió de residus en llocs sense accés fàcil a infraestructura: són problemes que veiem cada dia perquè hi vivim a dins, no problemes que hauríem d'investigar des d'una ciutat. Això val més per a nosaltres que estar a cinc minuts d'una borsa de talent més gran.
3. Productes i projectes, des del primer dia
Una cosa que vaig tenir clara aviat és que Maladeta Studio necessitaria acabar sent dues coses, no una. La major part de la feina al principi és el que anomenem projectes: software a mida fet per a algú altre, segons el seu encàrrec, resolent el seu problema. És el model de GuidAran, a més escala, i és el que paga les factures mentre l'estudi és petit. Però els projectes sols no construeixen res de propi. Així que des del principi el pla també era construir productes: software que fos nostre, que poguéssim millorar al nostre ritme i no al d'un client, i que pogués sobreviure a qualsevol contracte concret.
Encara no tenim cap producte. El que tenim és una direcció: quatre àrees on seguim trobant problemes interessants que val la pena resoldre pel nostre compte.
- Mobilitat en espais naturals
- Gestió de residus
- Turisme sostenible
- Gestió meteorològica en entorns de muntanya
Cadascuna és un problema amb què ja ens hem trobat fent projectes, i cadascuna és prou específica del tipus de lloc on treballem perquè una eina genèrica de catàleg normalment no hi encaixi bé. Aquest és el buit que creiem que podem omplir, amb el temps, amb alguna cosa pròpia.
4. El que sabíem i el que no
El que sabíem: que hi havia demanda no coberta de software fet per gent que entengués el context local, que treballar en remot per defecte volia dir que la ubicació no havia de limitar per a qui podíem treballar, i que un estudi amb nom i estructura real podia assumir projectes més grans i més llargs que un freelance agafant encàrrecs solts.
El que no sabíem, i encara no sabem: si podem arribar a construir un producte que competeixi per si sol, sense que un client pagui la factura primer. Aquesta és la pregunta oberta. GuidAran va demostrar que la demanda existeix. Encara no ha demostrat que puguem construir alguna cosa que se sostingui sola, sense que algú ens contracti abans per construir-la.
De moment, està bé així. Els projectes financen el marge de maniobra per esbrinar-ho. Però volia deixar-ho escrit mentre la fundació encara és recent, abans que la retrospectiva reescrigui per què ho vam fer realment: vam començar aquí, a la Val d'Aran, perquè els problemes que valia la pena resoldre ja eren al nostre voltant, i perquè fer bé software a mida ens va semblar més important que fer-ho en un lloc còmode.